Sense bateria, sense saldo... 

Aplicacions de missatges instantanis, com WhatsApp, està darrere de l'augment de la nomofòbia, especialment entre els joves, el grup d'edat més afectat per aquest problema. Precisament estem veient que el problema d'addicció al mòbil es dóna en persones que no esperen necessàriament una trucada important (per motius de treball, per exemple), sinó en subjectes que desenvolupen una relació no utilitària amb el telèfon. 

Al Regne Unit, una enquesta realitzada per YouGov elevava el percentatge de nomofóbicos al 85% (i fins i tot al 98% en el cas de les dones). Segons aquesta anàlisi, el 83% va respondre que el principal motiu d'ansietat quan tenia el mòbil apagat era per no poder tenir contacte amb família i amics. 

Segons diverses anàlisis, el major risc està en la població de 18 a 25 anys (en aquest grup, només el 2% fa servir el telèfon exclusivament per parlar), tot i que els psicòlegs semblen coincidir que hi ha certes personalitats addictives, amb més tendència a patir aquest tipus de problemes. "Persones amb dèficit d'habilitats socials, que se senten més còmodes interactuant amb els altres a través de la tecnologia, amb quadres depressius ...", apunta Molina. En els casos més greus, la nomofòbia i altres addiccions tecnològiques poden arribar a interferir amb la qualitat del son.