L'addicció al telèfon mòbil és, per a molts, la malaltia del segle XXI. Tant que, segons els experts, la por a estar sense el telèfon es pot diagnosticar ja com un trastorn per a una gran part de la població, sense que els afectats siguin conscients.
La nomofòbia és la por irracional a estar sense telèfon mòbil. El terme prové de l'anglicisme "nomophobia" ("no-mobile-phone-phobia"). La dependència al dispositiu electrònic genera una infundada sensació d'incomunicació en l'usuari quan aquest no pot disposar-ne, bé perquè se l'ha oblidat a casa, o bé perquè s'hagi esgotat la seva bateria o estigui fora de cobertura.
Tot i comptar amb les vies ordinàries de comunicació, començant per la de parlar amb la persona que tens davant, el nomofóbic embogeix davant la impossibilitat de contactar amb qualsevol persona en qualsevol moment allà on es trobi. Segons les estadístiques, els usuaris de smartphones consulten els seus telèfons una mitjana de 34 vegades al dia.
Els símptomes d'aquest trastorn són sensació d'ansietat, taquicàrdies, pensaments obsessius, mal de cap i mal de panxa. Segons els experts, el nomofóbico sol ser una persona insegura i de baixa autoestima. Les dones són les que més la pateixen, ja que la seva estructura cerebral els procura una major necessitat comunicativa i necessitat afectiva que als homes. Pel que fa a l'edat, la nomofòbia sol donar-se en major mesura en adolescents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario